10 d’octubre: Dia Mundial de la Dislèxia
Avui dia 10 de Octubre és el Dia Mundial de la Dislèxia
Què és la dislèxia?
La dislèxia és un trastorn de l’aprenentatge de la lectoescriptura, de caràcter persistent i específic, que es dóna en nens que no presenten cap handicap físic, psíquic ni sociocultural i l’origen sembla derivar d’una alteració del neurodesenvolupament.
Segons el CIE-10, els dislèxics manifesten de forma característica dificultats per recitar l’alfabet, denominar lletres, realitzar rimes simples i per analitzar o classificar els sons. A més, la lectura es caracteritza per les omissions, substitucions, distorsions, inversions o addiccions, lentitud, vacil·lacions, problemes de seguiment visual i dèficit en la comprensió, (OPS, 1997).
Per Etchepareborda i Habib, 2000, la dislèxia és una dificultat per a la descodificació o lectura de paraules, de manera que estarien alterats algun dels processos cognitius intermedis entre la recepció de la informació i l’elaboració del significat.
El principal problema que té la dislèxia és que no és compatible amb el nostre sistema educatiu, doncs, dins d’aquest, tots els aprenentatges es realitzen a través del codi escrit, per la quin el nen dislèxic no pot assimilar certs continguts de matèries com Coneixement del mitjà, perquè no és capaç d’arribar al seu significat a través de la lectura.
El nen / a dislèxic ha de posar tant d’esforç en les tasques de lectoescriptura que tendeix a fatigar, a perdre la concentració, a distreure i a rebutjar aquest tipus de tasques. Els pares i professors processem aquesta conducta com desinterès i pressionem per aconseguir major esforç, sense comprendre que aquests nens, realitzant aquestes tasques, se senten com si de cop i volta, qualsevol de nosaltres, ens veiéssim immersos en una classe d’escriptura xinesa (definició extreta de el web: www.ladislexia.net)
La dislèxia, és molt més que tenir dificultats en la lectura i en l’escriptura, ja que hi ha problemes de compressió, de memòria a curt termini, d’accés al lèxic, confusió entre la dreta i l’esquerra, dificultats en les nocions espai-temporals … hem de tenir en compte que no hi ha dos dislèxics idèntics i per tant cada cas és únic i no té per què presentar la totalitat dels símptomes.
